Sí, qui sóc jo? Sóc Zero.

Sóc l’home-zero.

Els noms, com les altres paraules, ja existien abans que vinguérem al món. Els hem heretat, carregats d’històries que hi ressonen. Són el nostre document públic d’identitat social. Però com hi repleguen la identitat íntima?. Qui és aquest Feuerbach que s’afirma tan contundent al títol? Públicament: un actor de mitjana edat, que regirant-se les butxaques de la interpretació, es posa a prova a si mateix i s’interroga sobre els límits i el Poder en carn pròpia. Però, qui és íntimament?

Feuerbach és un cognom alemany que podria traduir-se com riuet de foc, o rierol d’incendis. Un llinatge heretat que fa ressonar una vida, un currículum, com si es tractara de corrents de lava d’un volcà que es nega a extingir-se; terra que esclata en foc líquid, deixant solatges per on passa.

Però Feuerbach també és un home que necessita contar unes cicatrius de la vida, no per diners ni per fama, sinó perquè se’l tinga en compte. Com a molts de nosaltres, o dels altres:” gent molt més maltractada que ell, pobres, immigrants, indigents, dones, malalts... “ Un ésser humà que demana una oportunitat. Ens la demana com la demana al jove Ajudant amb qui es troba. I com a bon actor, no sols en demana, d’oportunitats, sinó que també li n’ofereix, deixant-li l’avenir als peus.

Quin lloc millor que aquest espai públic, des d’on mirem, perquè es puga compartir un encontre ben humà, és a dir, íntim. Pagarà la pena haver-nos trobat ací si ens deixa alguna empremta.